En un homenatge a la generació dels anys 50 plantegem un pessebre on els terrats de Barcelona i els seus habitants són els protagonistes. Font d’inspiració en pintura, literatura i cinema, són espais oberts però alhora íntims, punt de reunió de les dones que feien bugada, i espai de jocs infantils, revetlles i festes. En aquesta pell urbana, el pessebre pren vida i les escenes salten de terrat en terrat. El pessebre tradicional s’adapta a la ciutat: la dona que renta al riu ara ho fa al safareig i estén els llençols al vent; els reis fan camí seguint l’estrella convertida en un estel[...]