En un homenatge a la generació dels anys 50 plantegem un pessebre on els terrats de Barcelona i els seus habitants són els protagonistes.

Font d’inspiració en pintura, literatura i cinema, són espais oberts però alhora íntims, punt de reunió de les dones que feien bugada, i espai de jocs infantils, revetlles i festes.

En aquesta pell urbana, el pessebre pren vida i les escenes salten de terrat en terrat. El pessebre tradicional s’adapta a la ciutat: la dona que renta al riu ara ho fa al safareig i estén els llençols al vent; els reis fan camí seguint l’estrella convertida en un estel que un nen fa volar. Les xemeneies fumegen, els pastors són els veïns preparant una barbacoa, un hort urbà, un galliner i colomer ens porten el món rural a la ciutat.

Una idea desenvolupada i portada a terme per ser visitada a la plaça de Sant Jaume durant gairebé sis setmanes. Un muntatge intens per una idea desenvolupada i executada durant gairebé mig any.